No tinc gaires dubtes que aquesta frase té el seu origen en una concepció, crec que força estesa, de la borsa com un joc, una espècie de casino on la gent hi va a provar sort amb l'ànim de fer unes ràpides pluvàlues i poder-se així canviar el cotxe o marxar de vacances.
Fa uns anys li hagués donat la raó sense reserves, ara després d'haver adoptat l'estratègia d'inversió en dividends creixents, la meva resposta va ser just la contrària, és a dir, els diners que utilitzo per comprar participacions en negocis fabulosos els necessito precisament per això, per poder seguir comprant aquests arbres màgics dels que broten els diners, maquinetes que em paguen per tenir-les.
Cada mes necessito viure per sota de les meves possibilitats per tal de poder estalviar i tenir capital disponible per poder comprar noves participacions a preus atractius.
La necessitat d'aquests diners és precisament la finalitat de comprar aquestes maquinetes meravelloses, perquè segueixen generant ingressos de manera totalment passiva.
Haver adoptat la referida estratègia d'inversió i canviat l'esquema mental d'aproximació al mercat borsari, va fer que esbossés un somriure al tornar a escoltar la frase que dóna títol a aquests nota, i provoca la següent pregunta, quan un es compra un cotxe, un jersei o qualsevol altra cosa o experiència, què no és que precisament necessita els diners per això?
També creieu què només es "poden jugar a la borsa" els diners que no es necessiten? Viviu per sota de les vostres possibilitats? Destineu nou capital a fer compres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada