Fins fa pocs anys sempre m'havia acostat a la borsa amb la intenció de fer allò tant senzill de comprar barat i vendre car. D'aquesta manera, vaig anar comprant i venent accions, també opcions, durant uns quants anys, sense gaire fortuna, imagino que per allò del desànim al veure que queia la borsa i per no saber exactament que se suposava que tenia que veure als gràfics de les cotitzacions, tot i els diferents cursos que vaig fer d'anàlisi tècnica i llibres que em vaig comprar.
Durant uns quants anys d'anades i vingudes al mercat, encertar tendències no se m'ha donat bé, ara tampoc.
Cap a finals del 2007 vaig anar descobrint Benjamin Graham i el seu llegat, va tenir especial incidència la lectura de "THE INTELLIGENT INVESTOR", especialment dels capítols 8 i 20, on parla de com s'ha d'aproximar una persona als mercats financers i sobre la importància de compra valors per un preu bastant inferior al seu valor intrínsec (dues paraules que juntes porten més mal de caps que cap altra cosa).
Poc després vaig descobrir va ser, ja em perdonareu, "RICH DAD, POOR DAD" d'en Robert Kyosaki. La principal idea que en vaig treure va ser la necessitat que hauria de tenir tota persona per construir una base d'actius que li paguessin per tenir-los i com les rentes creixents d'aquests actius permetrien el dia de demà cobrir les despeses familiars, motiu pel qual un ja seria propietari de la seva vida, amb plena llibertat dedicar el seu temps a qualsevol cosa, inclós treballar.
Finalment el camí seguit em va portar a conèixer l'estratègia d'inversió en empreses amb dividends creixents o Dividend Growth Investing (DGI), és a dir, la inversió en negocis que paguen als seus accionistes dividends que incrementen any rera anys comprats a uns preus raonables o de ganga en el millor dels casos. Certament aquest és un camí de sentit únic.
Personalment les dues coses què més m'agraden d'aquesta estratègia, que probablement és la que millor s'adapta al meu caràcter, són que per les nits dormo millor que el meu fill i puc disfrutar d'un fluxe periòdic, totalment passiu i creixent d'efectiu, què tot i que petit encara, que puc destinar a qualsevol cosa.
I tot el què he d'haver fet per aconseguir aquests fruits és estalviar i estudiar quins arbres cal plantar a cada moment i quins podar per la soca.
A futures notes aniré explicant les línies generals d'aquesta estratègia i com les aplico al meu cas particular.
A partir d'ara miraré de rependre el bloc i encabir-lo dins l'estratègia d'inversió en dividends creixents.
Seguiu alguna estratègia d'inversió concreta? Quina? Per quins motius?
Gràcies per la vostra atenció.
